23 caminants hem gaudit avui dels paisatges i la vegetació frondosa de la Serra de Collserola. Tal com havíem planificat, hem recorregut l’etapa número 18 del sender GR-92. Abans que res, faig arribar un agraïment sincer als companys del portal dexcursio.net pel track i la ressenya de l’itinerari, clar i precís. Ens ha estat de gran ajut per a orientar-nos, especialment en les cruïlles i trencants més dubtosos. Globalment, la senyalització al Parc Natural de Collserola és força correcta, però no podem negar que en més d’un punt hem trobat a faltar marques, ja fossin fites o pintura.
Hem matinat per arribar a l’estació de tren de Montcada i Reixac cap a les 8:20, punt d’inici de la ruta d’avui. La majoria hi hem anat des de Castelldefels i Gavà, fent enllaç a l’estació del Prat amb la línia de Sant Celoni. De seguida que hem començat a caminar, seguint el track del gps, hem localitzat les marques blanques i vermelles del GR-92. Fins a l’estació de Baixador de Vallvidrera, punt de destí i final de la caminada, era qüestió de seguir aquestes marques i anar fent camí.
Encara per Montcada i Reixac, les vistes ja eren fascinants: el Montseny, la Mola de Sant Llorenç del Munt, Montserrat… El clima era fantàstic, una mica de sol i una miqueta de vent. La combinació perfecta que ens ha acompanyat gairebé en tot moment, amb quasi l’única excepció de l’aturada per esmorzar al cim del Turó de Valldaura, on la calor s’ha intensificat per una estona i on hem aprofitat per a la tradicional fotografia de família.
La família caminant d’avui al Turó de Valldaura.
Com ja va passar gairebé fa un any al Montseny, m’han deixat bocabadat quan han començat a cantar plegats i a viva veu cumpleaños feliz. Ha estat sentir aquestes paraules … i notar com una esgarrifança (de les bones) recorria tot el meu cos. El meu aniversari va ser diumenge passat, un dia després de la gran cita de les 24 Hores del Cap de Creus. I han tingut el detall de regalar-me una postal molt divertida signada per tots els presents i molts amics i amigues caminants avui no presents per circumstàncies diverses. Us hem trobat molt a faltar. Gràcies de tot cor per la postal i pel regal que acompanyava la postal, els que hi heu col·laborat i contribuït ja sabeu què és i no cal explicitar-ho en aquesta crònica. M’ha arribat, ho heu de saber. Significa molt per mi, especialment pel gest que implica per part de totes i tos vosaltres, de debò. Això sí, el millor regal de tots ja sabeu quin és, la vostra companyia caminada rere caminada. La vostra fidelitat no té preu. Senzillament … gràcies de tot cor!
Amb les panxes contentes després de l’esmorzar hem encarat uns quants corriols de baixada i molt abans del que preveia hem fet una segona aturada important al camí al cim del Turó de la Magarola. El cim esperat de la jornada. El 100 Cims que em mancava per coronar a la Serra de Collserola. Un més a la llista. El repte continua imparable. I sumar un 100 Cims a la llista en tan bona companyia és un goig inexplicable.
Amb la Carolina al cim del Turó de la Magarola. Un mirador privilegiat a Barcelona.
La baixada posterior al Turó de la Magarola i la part final de la caminada ha estat molt llaminera. Tot i que més d’una i d’un ja es començava a veure considerablement esgotat i amb ganes d’acabar, el tram se’ns ha fet bastant ràpid i lleuger i hem aconseguit arribar al Baixador de Vallvidrera molt ben agrupats i a un ritme molt bo.
Sou uns mega cracks!
Només puc afegir que mereixeu un autèntic reconeixement com a equip muntanyenc i senderista exemplar. Us heu comportat com una vertadera família, tothom preocupats pels seus companys i per l’ajut que podien necessitar en cada moment. Sona a tòpic, però estic molt orgullós de vosaltres. I em permetreu una menció especial a la meva estimada Carolina. Me emociona vivir de cerca tu amor creciente a las caminatas por la montaña y tu ritmo en alza y progreso incuestionable. Eres la major. Te quiero!
¡No hay quién te pare!
I també m’agradaria remarcar que moltes persones que habiten l’àrea metropolitana de Barcelona no són conscients de la meravella natural que tenen al seu abast com és la Serra de Collserola, frondosa en vegetació, rica en contrastos geològics i amb miradors privilegiats al litoral marítim, a la gran metròpoli catalana i a muntanyes emblemàtiques que l’envolten.
Els corriols per boscos frondosos han estat la nota predominant. Una sorpresa grata, creia que trepitjaríem més pista forestal.
Us espero a la propera cita, que serà en molt pocs dies. Teniu tota la informació al menú Properes Caminades.
Fins dijous que ve!
Xarxa de Senderistes 