Avui he participat a la 3a Marxa dels Dips. És una caminada de resistència inclosa al calendari de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Per data li han precedit el cap de setmana anterior la Sants-Montserrat i la Marxa Romànica de Resistència de Navàs, a la qual vaig tenir el plaer, l’honor i l’orgull de participar.
Avui han estat una mica menys de quilòmetres, en total 59, però el desnivell acumulat notòriament superior situant-se en gairebé 6.000 metres. Les meves cames els han gaudit i també patit, però ha valgut realment la pena, us ho puc ben assegurar.
L’inici I final del recorregut ha estat a la població de Pratdip, a la comarca del Baix Camp. És un poble encantador i molt acollidor presidit per un antic castell, actualment en tasques de restauració, situat molt a prop d’altres municipis més coneguts com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Hem començat a les 6 del matí, i aquí un servidor ha aconseguit completar-la en 13 hores i 51 minuts. Francament, per la dificultat del terreny comptava amb acabar-la molt més tard. Però com m’ha passat en més marxes de resistència, en el tram final les ganes imperioses de finalitzar s’ apoderen del meu cos i avui totes les baixades dels darrers quilòmetres i gran part dels camins plans els he fet corrent. I mentre escric aquestes línies us podeu imaginar que ja en noto les conseqüències.
Però insisteixo, l’experiència ha valgut moltíssim la pena. Ha estat una magnífica oportunitat de conèixer un espai protegit com és la Serra de Llaberia, per on ha transcorregut la quasi totalitat de la marxa. M’ha impactat especialment l’enorme diversitat i la gran quantitat de contrastos del terreny: hem carenejat, hem grimpat per passos equipats amb cordes i també amb cadenes, ens hem endinsat per estrets corriols immersos al bosc, hem caminat per camins àrids i pedregosos que semblaven una rèplica exacte del meu proper i estimat massís del Garraf…
I no ens ha faltat de res per a menjar i per a hidratar-nos com a autèntics senyors en els 10 punts d’avituallament que ha posat a la nostra disposició el Club Excursionista REDDIS. De tot cor, si llegiu aquestes línies, us demano que no deixeu mai d’organitzar aquesta marxa. Els amants i apassionats de la muntanya en estat pur necessitem explorar, endinsar-nos i deixar-nos captivar per uns paratges tan espectaculars com els que avui he tingut l’immens plaer de descobrir.
Moltíssimes gràcies I us faig arribar la meva més sincera enhorabona, especialment per la tasca desinteressada i entregada de totes les perones voluntàries que avui ens han fet sentir com si fóssim una gran i molt ben avinguda família.
Fins l’any que ve (espero!) i Marxa dels Dips per sempre! 🙂
Xarxa de Senderistes 