Avui 10 companys de la Unió Muntanyenca Eramprunyà i un servidor hem participat al primer Circuit Català de Raquetes de Neu de la temporada a Cap de Rec, a la comarca de la Cerdanya. 7 havien passat la nit al refugi, els altres 4 hem pujat avui mateix. Ha implicat matinar de valent, però puc assegurar que ha valgut molt la pena.
L’entitat organitzadora ha estat l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró (Agrupe), a qui felicito per la selecció d’un recorregut que ens ha encantat des de l’inici fins al final i per una senyalització i marcatge del camí impecable.
Estava previst que comencés a les 9 del matí. Finalment s’ha donat el tret de sortida una mica abans de dos quarts de deu. Un grup no gaire nombrós ha començat a córrer i la resta hem continuat caminant, cadascú al seu ritme.
Instants abans de prendre la sortida, al refugi de Cap de Rec
Qui em coneix, sap de sobres que la fotografia és una de les meves passions. Les aturades per disparar amb el mòbil, avui no m’he animat a dur la càmera reflex, han estat constants. Hem tingut una panoràmica extraordinària del Cadí, i per la vessant nord de la Tossa Plana de Lles, un dels cims més alts de la Cerdanya amb més de 2.900 metres d’alçada.
Al fons, imponent i majestuosa, la Serra del Cadí
Em pensava que tindríem un avituallament intermig abans de l’arribada, però no ha estat així. Jo almenys no l’he trobat pas a faltar. El circuit han estat poc més de 7 Km i el desnivell acumulat positiu no ha arribat als 400 metres. Se’ns ha fet curt. No ens hagués importat fer alguns quilòmetres més.
L’avituallament de l’arribada comptava amb un tiberi quasi idèntic a l’avituallament del Montnegre de la Marxassa, organitzada també per l’Agrupe el passat 19 d’octubre: olives, morro de porc, cansalada, patates fregides, fruits secs, sucs, refrescos i … Martini! Tenen sort que no sóc gens donat a l’alcohol, i menys en aquestes cotes i fent una activitat com les raquetes. Molt temptador!
Tots els participants hem participat en un sorteig i tots sense excepció hem rebut un obsequi. No tots, per això, amb el mateix valor. Jo em sento especialment afortunat perquè m’ha tocat una motxilla amb capacitat de 20 litres de color verd i molt lleugera de pes. Em ve de conya perquè cobreix el buit que tinc entre la més petita de 10 litres que faig servir en les marxes de resistència i la més gran per a les travesses amb capacitat de 60 litres.
Al voltant de les 12 del migdia ja havíem arribat tots de nou al refugi i cadascú havia rebut el seu premi. Cap de nosaltres s’ha endut el premi estrella de les raquetes de neu, provarem sort en els propers circuits. Però l’alegria i la satisfacció d’haver compartit un matí de diumenge tan esplèndid com avui raquetejant amb gent tan fantàstica és el millor regal que ens han pogut fer a tots nosaltres.
Xarxa de Senderistes 