9:45 del matí. Ai que em quedaré solet i no vindrà ningú. Primera vegada que arribo el primer a una caminada convocada per mi. Bé, la puntualitat mai ha estat el fort de cap de nosaltres. Sempre hem de concedir uns minuts de cortesia als més ressagats, minuts que s’arriben a convertir en un quart d’hora.
Pocs minuts després ha estat un consol saber que no faria la ruta sol com un mussol. La primera en aparèixer ha estat la Mercedes Acosta. Ha estat una retrobada emotiva després de tot l’estiu, com ho ha estat amb totes les amigues i companyes de moltes travesses que han anat arribant poc després com la Cris, l’Ana, la Lola, la Rosa Mari, la Merche Amela i la Mònica. Avui a més han vingut per primer com l’Asun i la Montse, amigues respectivament de la Mònica i de la Merche. Em fa molta il·lusió que la nostra família senderista no pari de créixer.
També estava sent per un instant l’home més feliç del món per la presència de la meva amiga i fidel a les caminades Virginia, però malauradament només ha pogut escapar-se uns minuts de la pastisseria per a saludar-nos i fer-se amb nosaltres la foto de família. Vicky, te hemos echado mucho de menos. Ojalá no falles a las próximas.
10:10. Tothom que m’havia confirmat assistència per e-mail o per telèfon hi era, tret d’una persona. Era moment d’acomiadar-nos de la Vicky i començar a moure les cames. No he pogut evitar sentir avui durant tota la caminada una immensa enveja sana per tots els plans estiuencs dels que han gaudit les meves companyes. Més d’una fet sencer o part del Camí de Sant Jaume, l’Ana ha estat a l’Àfrica, la Cris ha estat uns dies de relax a la Costa Brava … Me n’alegro que hagin aprofitat el temps per a escapar-se i desconnectar. A totes elles les he vist amb les energies molt renovades i radiants.
Els ha encantat el corriol que hem descobert el company Jordi Llorens i jo recentment. Comença passats uns metres les escales del barri de Can Roca. Escales que han arribat a posar a prova els nostres músculs. Són una bona tirada des del Centre Cívic (on hi havia la biblioteca antiga) fins a dalt de tot. Pel corriol hem trobat bolets, cactus, farigola, romaní i ens han cridat molt l’atenció uns nusos fets a moltes de les herbes dels cantons del camí. Sense dubte hi ha gent que … o bé no sap com combatre l’avorriment o té un sentit de la solidaritat molt desenvolupat i s’ha dedicat a fer els nusos per a facilitar el pas dels altres. I indubtablement no li ha faltat traça.
Pel corriol hem arribat fins a la Masia de Cal Ganxo, i hem continuat fins al Coll de Santa Maria. Primera pujada considerable de la jornada, però res comparat amb les dues que ens esperaven fins al Turó del Gall i al Turó del Vinader. Però amb el clima tan sensacional que ens ha acompanyat avui han estat bufar i fer ampolles. En tot aquest tram ens ha bufat una brisa molt agradable. Cap al cantó de Barcelona el cel estava mig ennuvolat i les vistes no han estat tan d’agrair com en altres ocasions. L’altre cantó com sempre majestuós tot i la presència de boirina: la Dona Morta i el Castell d’Eramprunyà ens guiaven pel nostre sender.
La Dona Morta
11:45. Anem a molt bon ritme. Si baixem directes cap a la Riera dels Canyars arribem a Castelldefels en un tres i no res. Va, allarguem una miqueta la ruta per la Sentiu i per l’hípica de Hipiclub Internacional, que ens ho estem passant de conya i el temps continua acompanyant. Ha valgut la pena, hem pogut acariciar alguns cavalls. Sempre és una experiència molt gratificant compartir amb ells uns instants de companyia.
I cap a casa. I abans de les 14:00. Gràcies companyes per un matí tan fantàstic. Per la bona companyia i l’agradable conversa.
Fins la propera!
Xarxa de Senderistes 