L’aventura d’aquest cap de setmana va començar ahir dissabte 24 d’agost de 2013. Vaig arribar tern a les Borges Blanques a les 15 de la tarda. Havia d’arribar fins a l’hostal Can Benet on hi passaria la nit. Ja m’havien dit per telèfon que no em costaria gens arribar. I així va ser, en poc més de deu minuts vaig arribar fins a la Plaça de la Constitució, centre neuràlgic de les Borges, on s’hi troba l’hostal. Des del primer instant el tracte va ser excel·lent. El personal va ser molt amable i atent i la decoració em va deixar meravellat. Més que un hostal semblava un museu de pintura. L’han dissenyat interiorment amb molt bon gust i amb un toc rústic molt propi de la comarca de les Garrigues.
Vaig pujar a l’habitació, la número 6, a atacar un dels dos entrepans que ja duia preparats de casa. Què us he de dir de la situació que travessem molts de nosaltres? Tot estalvi és més que benvingut. L’habitació era interior, comunicava amb el pati de llums. És un detall que han tingut amb la majoria dels que ens hi hem allotjat per a participar a la Travessa per a no estar exposats al xivarri inevitable de la gent que hi ha a les nits d’estiu a les terrasses dels bars de la plaça. Un 10 també en aquest aspecte, clima ideal i l’únic so ambient ha estat les campanades de l’església parroquial … cada quart d’hora! Això és la vida de poble, única i incomparable.
A la tarda ben poca cosa vaig fer. A les 18 vaig recollir el lot amb la samarreta, dorsal i altres obsequis com el litre de caldo Aneto que m’he vist obligat a deixar en forma de donació a l’hostal. Les rutes lineals com les d’avui no solen facilitar la logística amb aquest tipus de regals. Però animo a tots els centres excursionistes de Catalunya a què no deixin de fer-los.
Com sempre, la intenció era començar a dormir ben d’hora i reservar totes les energies possibles per a l’endemà. Però l’emoció, les ganes i els nervis sempre aconsegueixen mantenir-me desvetllat fins a hores quasi intempestives. No vaig començar a tancar els ulls fins la 1 de la matinada, i durant la nit més d’una campanada m’ha despertat durant una estona. Però no hi ha res com tenir el punt de sortida just a davant de l’hostal. M’he permès baixar i fer acte de presència a les 06:40, només 20 minuts abans de l’hora d’inici. Ha ajudat molt i ha estat d’agrair haver pogut recollir ahir el dorsal amb el xip.
A les 7 en punt, tal com estava previst, hem guardat un minut de silenci en memòria de Ramon Martí, company del Centre Excursionista Borges Garrigues que fa poc temps ens ha dit adéu. Acte seguit, seguint la tradició, un sorollós petard ha donat oficialment per encetada la 5ª Travessa les Borges Blanques – Montblanc.
Confesso que no havia revisat amb atenció abans de començar la travessa ni el desnivell acumulat ni els controls i avituallaments que hi hauria. Ha estat una sorpresa molt agradable haver pogut disposar de 10 punts d’avituallament. Sí sí, heu llegit bé, 10 punts d’avituallament! dels quals 6 han estat també punt de control de pas:
1.La Font d’Inclèria: Km 9 – 7:15-9:00 – Avituallament
Aturada ben breu. Fruita, panses i llaminadures. A continuar. Fins a l’Albí he fet poques fotografies. No em desagradava pas el paisatge, però reservava les instantànies per al tram final. Tenia la intuïció que no em defraudaria. I no ho ha fet. D’altra banda, l’incombustible Pedro Valentí González i l’imparable Josep Bellés Presas han estat, com sempre, una companyia molt grata i hem tingut una conversa d’allò més distesa. Des de la Caminada de Carenes del passat mes d’abril, quan els vaig conèixer, he coincidit pràcticament a totes les marxes de resistència en què he participat. I s’està forjant una amistat molt maca.
2.L’Albí: Avituallament + Control
Tant fins a l’Albí com fins a la Font de la Teula, m’he despenjat bastant del Perdo i el Josep i he anat més en companyia del gran Xavier Capdevila, el nostre estimat fotògraf oficial de la FEEC i també a estones de l’entranyable Joan Miquel Labrador. L’estelada de fons groc l’acompanya sempre, sense excpeció.
3. Font de la Teula: Km 19,5 – 8:15-11:45 – Avituallament
Tenia ganes d’aparèixer en alguna, i per què no, ben acompanyat. Però ens quedava un bon tram. A continuar!
4.El Vilosell: Km 23,5 – 8:30-12:30 Avituallament + Control
Anàvem a bon ritme. El cos no em demanava recarregar gaire el dipòsit. Una mica de fruita i dolços, i continuem!
5.Mas de la Cova: Km 29,5 – 9:00-13:40 Avituallament
Un moment molt emotiu. Una fotografia del desaparegut Ramon Martí, en honor de qui s’ha batejat la travessa. Estic segur i convençut que vas ser un amant de la natura, de la muntanya i una petita prova és l’afecte amb què et recorden els teus companys del Centre Excursionista Borges Garrigues. El teu llegat, ho hem pogut comprovar fins i tot qui no vam tenir el plaer de conèixer-te en vida, és ben viu i present.
6.Ermita Mare de Déu dels Torrents: Km 35 – 9:30-17:00 – Avituallament (Dinar)
L’esperat entrepà. No pot faltar absolutament a cap caminada de resistència. Seria sacrilegi! Però m’ha sobtat arribar a aquest punt i moment de la travessa sense excessiva fam. Així que he demanat que me’l tallessin per la meitat. Hi havia novament fruita, llaminadures i panses. M’he estimat cenyirme a l’entrepà i una taronjada. I a caminar!
7.Castell de Milmanda: Km 36,5 – 9:40-17:10 – Avituallament + Control + Degustació de vi
Quina idea més original, fos de qui fos en el seu moment. Enhorabona, de tot cor. Ni sabia que existís un vi sense alcohol, i ecològic i elaborat a casa! Què més es pot demanar? Per avui, m’he hagut de conformar amb tastar-lo i gaudir-lo com un nen petit.
A partir d’aquí ha canviat considerablement la fisonomia del paisatge. Hem passat progressivament d’una gran plana amb pomeres i camps de blat a una zona força més desnivellada amb trialeres, barrancs i vegetació més verda, abundant i alta. Hem passat de les pistes forestals inacabables a corriols, de pujada i de baixada, en ambdós casos més empinades del que m’imaginava. I passant entremig per les vinyes de l’empresa Torres. Tots aquests components no hi podien faltar avui. Aquest contrast ha fet de la travessa d’avui una experiència molt recomanable a qui encara no hagi participat
8.Poblet: Avituallament + Control
I per fi, després de 30 anys d’existència quasi ininterrompudament a Catalunya, he tingut la gran oportunitat de visitar un indret màgic i especial com és el Monestir de Poblet. Anys enrere no m’hagués imaginat que ho faria en aquestes circumstàncies. He superat una assignatura pendent però amb moltíssimes ganes de repetir i tornar-hi per quedar-me més estona i veure’l al detall per dins. És un lloc carregat d’història. El meu pas per allà avui ha estat el primer però no serà pas el darrer.
9.Santíssima Trinitat: Km 43 – 10:15-18:15 – Avituallament + Control
Ja quasi ho teníem. Menys de 10 quilòmetres per assolir la línia d’arribada. Però quedava la part més dura. Els missatges d’ànims a les fites han estat un autèntic estímul i una empenta a continuar sense defallir. Hem superat el Coll de la Vena i el Barranc de la Trinitat i el Barranc de l’Ermita.
10.Sant Joan: Km 48 – 10:30-19:15 – Avituallament + Control
No m’ho podia creure. Al cartell indicava que portàvem 46 km recorreguts, però els voluntaris del control de l’Ermita de Sant Joan m’asseguraven que en realitat ja dúiem 48. Això volia dir que 4 km més, de baixada, i a Montblanc!
Abans de marxar he fotografiat un cartell informatiu, crec que val la pena fer una transcripció per si no llegiu amb claredat:
A començaments del segle XV hi visqué i hi féu penitència Na Elionor d’Aragó, germana de Jaume d’Urgell, tot fugint de la persecució de les tropes de Ferran de Trastàmara. Ambdós senyors, junt amb Alfons de Gandia, eren pretendents al tron de la Corona d’Aragó, que finalment, pel Compromís de Casp, obtingué Ferran, que passà a ser Ferran I d’Aragó. Na Elionor esdevingué ermitana fins a la seva mort al 1430. Fou enterrada a Poblet.
Aquest lloc està sent rehabilitat pels Ermitans de Sant Joan de la Muntanya des del 1993. Cal que pugem al mirador per poder contemplar tota la Conca de Barberà, les comarques del voltant, i si el dia està clar, al fons els Pirineus.
En Josep, al seu estil, sempre treu un extra de forces en la recta final i m’anava avançant en diversos moments. Però no estava disposat a arribar per darrere, incomprensiblement m’he picat 😛 I sense forces ja i amb un dolor als peus que no seria capaç de descriure amb paraules, he aconseguit trotar el quilòmetre final i arribar fins a la meta corrent entre els crits d’ànim dels voluntaris del CE Borges Garrigues. Gràcies! Ha estat molt emocionant!
Temps total, 9 hores 51 minuts i 12 segons. Posició general 215 de 326 que l’hem finalitzat, en categoria masculina he quedat el 175.
Com sempre, les xifres són un al·licient, no ho puc negar. Tothom vol millorar el seu rendiment i superar-se a si mateix. Però no és la meva principal motivació. Vaig a caminar, per camps, muntanyes i pobles per a gaudir de la natura, de la companyia agradable i per a aprendre cada dia alguna cosa nova. En aquest sentit, objectiu assolit amb creixos.
Només em queda afegir que moltíssimes gràcies al CE Borges Garrigues, especialment a totes les voluntàries i voluntaris que avui ens heu tractat com si fóssim la vostra família. Això no té preu i mai us estarem prou agraïts. Fins la propera!
Xarxa de Senderistes 