Avui per fit hem començat la nostra aventura. Aquest taller de Senderisme ja és una realitat palpable, amb cara i ulls. Quatre senderistes agosarades, quatre dones guapíssimes i en espectacular forma física, han decidit no dedicar un profitós matí de dissabte a quedar-se a casa avorrides i m’han acompanyat durant més de 7 hores i més de 15 quilòmetres per uns paratges idíl·lics del nostre estimat Parc Natural del Garraf. Gràcies de tot cor Carmen, Rosa Mari, Maite i Marta per voler formar part d’aquest projecte, ni us imagineu la il·lusió que m’ha fet poder recórrer en tan bona companyia indrets tan meravellosos.
Hem sortit de la plaça de l’Església a les 08:15. Hem enfilat la pujada al Castell per l’avinguda primer de Maig fins on es troben les escales d’accés a la masia de Cal Ganxo, just al costat de la Guaita. Fins a Cal Ganxo ja hem anat escalfant motors per a les següents pujades més pronunciades, la més dura i feixuga la que va del coll de Santa Maria, des d’on ja començaven a gaudir d’unes vistes espectaculars, fins al Turó del Fanxó. A partir del Fanxó el recorregut ha estat molt més planer, només hi ha una pendent d’ascens fins a la Pleta del Cèrvol des d’on comença el Pla de les Basses. Passat aquest indret, especialment fangós avui pels plugims de primera hora que sincerament hem agraït per la frescor que ha compensat moments més calorosos de després, hem enfilat la part del recorregut d’accés a la Morella a l’alçada del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, on s’hi troba l’antic abocador de residus del Garraf, avui dia clausurat.
Cap a les 11:00 hem arribat fins al cim de la Morella. Allà ens hem trobat amb un grup força nombrós de persones a qui els hem fet unes quantes fotografies amb la emblemàtica creu metàl·lica de fons. Nosaltres hem aprofitat per a recarregar les piles amb els nostres suculents esmorzars i com no hem pres unes quantes instantànies per a immortalitzar la nostra empremta. Paisatge una mica nuvolós el que es podia vislumbrar avui, però com sempre que s’hi puja fins a aquest punt, magnífic i enlluernant. La panoràmica des del cim de la Morella, el punt més alt del tot el massís del Garraf amb 596 metres d’alçada, és absolutament privilegiada. S’hi veu tota la comarca del Garraf, el Delta del Llobregat, Begues, Olesa de Bonesvalls, el puig de les Agulles, la Desfeta, el Castell d’Eramprunyà, les ermites de Bruguers i Sant Ramon, tot Barcelona i l’inici de la comarca del Maresme. 360 graus que no defrauden absolutament a ningú que hi puja.
Després de deixar les nostres panxes ben contentes hem completat el recorregut fins a la masia de la Pleta, passant per Campgràs i el Pla de Querol. Aquesta zona és un autèntic i indiscutible referent a tot Europa en presència d’avencs on s’hi pot practicar l’espeleologia. Són cavitats subterrànies que han sorgit amb els pas dels anys com a conseqüència de la filtració natural de l’aigua de les pluges, que en tot el Garraf no troben cap accident geogràfic com rius o llacunes. És especialment impactant l’avenc de l’Emili Sabaté, ja gairebé arribant a la Pleta on hi hem tingut una sorpresa molt especial. Ens hem trobat amb uns practicants d’espeleologia molt simpàtics amb qui hem estat conversant de les dificultats tècniques d’aquesta modalitat dels esports de muntanya.
Enhorabona, un cop més, a la Carmen, a la Rosa Mari, a la Maite i a la Marta pel seu comportament exemplar durant tota la jornada. Amb una companyia tan agradable s’hi poden recórrer centenars de quilòmetres amb plena energia i vitalitat.
En breu publicaré la data i el recorregut de la següent ruta que farem. Animeu-vos que valdrà la pena!
Xarxa de Senderistes 