11ª RUTA SENDERISTA. DISSABTE 1 DE JUNY. CASTELLDEFELS-DIPÒSIT DE LA SENTIU-CAN FLOCANT-CAL GANXO-CASTELLDEFELS

Distància: 13 km

Desnivell acumulat: 356 m de pujada + 356 m de baixada

Alçada màxima: 187 m

Lloc i hora de trobada: Plaça Esperanto de Castelldefels a les 9 del matí

Grau de dificultat: Mitjà/baix

Durada estimada: 4 hores (amb aturada per a esmorzar)

Track aproximat: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4525094# 

És una ruta circular, per tant iniciarem i acabarem l’itinerari al mateix lloc. Començarem el recorregut a la Plaça Esperanto de Castelldefels, on s’hi troba ubicada la comissaria de la Policia Local. Pujarem fins al Castell pel camí que s’inicia des del Centre Cívic Frederic Mompou, just al davant del Centre d’Assistència Primària.

Des del Castell pujarem per la Carretera de la Sentiu, passant per la Guaita, per l’Institut Mediterrània fins arribar a l’alçada del Col·legi Margalló. Des d’aquest punt abandonem l’asfalt de la ciutat i ens endinsarem per boscos i anirem enllaçant diferents corriols que ens portaran fins a la Masia de Can Llong, a la urbanització de la Sentiu, ja al terme municipal de Gavà.

De Can Llong primer caminarem per una pista forestal en direcció a Bruguers, però sense arribar-hi ens desviarem a l’esquerra per un altre corriol a través del qual arribem primer al Dipòsit d’aigua de la Sentiu i més tard a una gran esplanada on es troben les restes de l’antiga masia de Can Flocant. Aprofitarem aquest espai per a fer una parada per a esmorzar.

De Can Flocant agafarem una llarga pista forestal a partir de la qual anirem passant per davant d’altres masies emblemàtiques de la Sentiu com Can Pardal, Can Vinyes i Can Sopes, fins arribar a la residència canina situada a peu de la carretera que porta a la pedrera i a l’abocador clausurat del Garraf.

Creuarem aquesta carretera per a enllaçar amb un petit corriol que ens durà fins al coll de Santa Maria, des d’on baixarem fins a la masia de Cal Ganxo i ja farem el camí de tornada a Castelldefels.

Per l’època de l’any en què ens trobem, us recomano que porteu crema de protecció solar i com sempre us recordo la importància de dur un calçat adequat per als camins de muntanya per on passarem, aigua suficient per a tot el recorregut (mínim un litre) i menjar per a esmorzar a mig recorregut.

Gràcies per la vostra entrega i fidelitat i fins el proper dissabte 1 de juny!

CRÒNICA DE LA 3ª MARXA DELS DIPS

Avui he participat a la 3a Marxa dels Dips.  És una caminada de resistència inclosa al calendari de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Per data li han precedit el cap de setmana anterior la Sants-Montserrat i la Marxa Romànica de Resistència de Navàs, a la qual vaig tenir el plaer, l’honor i l’orgull de participar.
Avui han estat una mica menys de quilòmetres, en total 59, però el desnivell acumulat notòriament superior situant-se en gairebé 6.000 metres. Les meves cames els han gaudit i també patit, però ha valgut realment la pena, us ho puc ben assegurar.
L’inici I final del recorregut ha estat a la població de Pratdip, a la comarca del Baix Camp. És un poble encantador i molt acollidor presidit per un antic castell, actualment en tasques de restauració, situat molt a prop d’altres municipis més coneguts com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Hem començat a les 6 del matí,  i aquí un servidor ha aconseguit completar-la en 13 hores i 51 minuts. Francament, per la dificultat del terreny comptava amb acabar-la molt més tard. Però com m’ha passat en més marxes de resistència, en el tram final les ganes imperioses de finalitzar s’ apoderen del meu cos i avui totes les baixades dels darrers quilòmetres i gran part dels camins plans els he fet corrent. I mentre escric aquestes línies us podeu imaginar que ja en noto les conseqüències.

Però insisteixo, l’experiència ha valgut moltíssim la pena. Ha estat una magnífica oportunitat de conèixer un espai protegit com és la Serra de Llaberia, per on ha transcorregut la quasi totalitat de la marxa. M’ha impactat especialment l’enorme diversitat i la gran quantitat de contrastos del terreny: hem carenejat, hem grimpat per passos equipats amb cordes i també amb cadenes, ens hem endinsat per estrets corriols immersos al bosc, hem caminat per camins àrids i pedregosos que semblaven una rèplica exacte del meu proper i estimat massís del Garraf…

I no ens ha faltat de res per a menjar  i per a hidratar-nos com a autèntics senyors en els 10 punts d’avituallament que ha posat a la nostra disposició el Club Excursionista REDDIS. De tot cor, si llegiu aquestes línies, us demano que no deixeu mai d’organitzar aquesta marxa. Els amants i apassionats de la muntanya en estat pur necessitem explorar, endinsar-nos i deixar-nos captivar per uns paratges tan espectaculars com els que avui he tingut l’immens plaer de descobrir.
Moltíssimes gràcies I us faig arribar la meva més sincera enhorabona, especialment per la tasca desinteressada i entregada de totes les perones voluntàries que avui ens han fet sentir com si fóssim una gran i molt ben avinguda família.

Fins l’any que ve (espero!) i Marxa dels Dips per sempre! 🙂

CRÒNICA DE LA 26ª MARXA ROMÀNICA DE RESISTÈNCIA DE NAVÀS

Poques forces i energies li queden a un després d’haver participat a la 26ª Marxa Romànica de Resistència de Navàs. A les meves esquenes queden exactament 85 quilòmetres caminats pel GR-176 amb un desnivell acumulat per damunt dels 5.000 metres. I resulta pràcticament impossible plasmar en paraules totes les emocions que aquest cap de setmana hem viscut en aquesta espectacular aventura muntanyenca.

4 agosarats vam encetar aquesta bogeria tot just ahir a les 17 de la tarda a la plaça de l’Ajuntament de Navàs: en Javier, en Jordi, l’Angélica i un servidor. Teníem moltes ganes de provar aquesta experiència, mai abans havíem fet una caminada de resistència tan llarga i amb tant de desnivell. El resultat final és molt gratificant i estimulant. Això sí, el nostre esforç i la nostra dedicació ens ha costat. I el nostre patiment.

Passat el segon punt d’avituallament, a Santa Fe de Valldeperes, ja ens va començar a caure la nit i va ser el moment de desenfundar els nostres llums frontals. El meu s’estrenava per a l’ocasió, regal recent d’aniversari dels meus amics i que ha suposat millorar considerablement en prestacions respecte al que em van regalar fa un any. Gràcies de tot cor pel detall, ha resultat una eina molt útil i necessària. Durant un bon tros hem anat al mateix ritme que un parell de nois joves, i ni els calia tenir encès els seus frontals davant la potència que projectava el meu. Era la llum que guiava els seus camins.

No recordo amb exactitud a partir de quin quilòmetre ha estat, però he acabat perdent de vista als meus 3 companys de travessa. Quan m’he volgut adonar els havia avantatjat considerablement, tal com hem pogut comprovar en el moment d’acabar la caminada a Navàs. Abans, però, ens havia donat temps de travessar plegats un bon grapat de rieres amb torrents d’aigua furibunda i també una gran quantitat de fang. Qui més qui menys, ens hem mullat els peus i ens els hem enfonsat al fang, alguns fins a acabar ben xops com en Jordi.

Però res de tot això ens ha fet minvar les forces ni les ganes de completar l’itinerari, amb una enorme dificultat afegida per la més que qüestionable bona senyalització en la major part dels trams que ens ha tocat caminar durant les hores de més foscor de la matinada. Més d’un cop ens ha tocat aturar-nos i apuntar bé amb els frontals en els encreuaments més dubtosos i confusos, que no han estat pocs, i fins i tot retrocedir per haver-nos adonat que no havíem pres el camí correcte.

Malgrat tot, personalment poso una molt bona nota a l’organització de la Marxa per part del Centre Excursionista de Navàs i més encara a totes les voluntàries i voluntaris que ens han atès magníficament a tots i cadascuns dels controls i dels avituallaments. I cap queixa pel que fa a la selecció i a la qualitat dels productes de beure i de menjar, tot el contrari, hem trobat a cada punt la quantitat i l’aliment necessari per cada moment.

Ja de dia, a partir de quarts de set del matí, hem pogut gaudir del paisatge i de les ermites romàniques que hores abans la profunda nit ens amagava. Miressis on miressis, estaves envoltat de prats i camps de conreu de verd intens, amb una gran varietat de flors primaverals que completaven un panorama de colors intensos que a cap de nosaltres ens ha deixat indiferent.

La meva marca personal ha estat de 18 hores i 22 minuts amb una velocitat mitjana de 4,5 quilòmetres/hora. No m’havia plantejat quan trigaria i fes el temps que fes estaria satisfet. He de dir, però, que em sento doblement satisfet perquè és molts menys del que m’havia imaginat. Suposa per a mi tot un èxit, no tant per la marca sinó per haver arribat i haver viscut moments màgics i molt especials en un entorn únic, humà i ambiental.

Fins la propera Romànica!

10ª RUTA ASSOLIDA! EMOCIONS MOLT INTENSES AL MONTSENY :)

La crònica d’avui no és una crònica més. És una crònica de l’amistat, de la fidelitat i de l’amor. L’amor per la natura, per la muntanya i per les persones autèntiques i de cor noble. Com les 36 persones formidables, encantadores i extraordinàries que m’han acompanyat en la fabulosa travessa d’avui per l’espectacular massís del Montseny.

Sona a tòpic dir que la vida és una capsa de sorpreses, però és una realitat ben palpable en tots els sentits. No m’esperava pas els pastissos i el regal que m’han fet conjuntament pel meu aniversari, que va ser el passat 20 d’abril. Ha estat un d’aquests moments de la vida en què se t’accelera considerablement el ritme cardíac per l’emoció que et fa sentir un detall carregat d’afecte, molt d’afecte. Ni més ni menys que tres pastissos em tenien preparats, una truiteta exquisida, una postal de grans dimensions que m’han signat totes i tots sense excepció, un pòster amb les fotografies de família de rutes que hem fet durant la temporada, i uns bastons de travessa d’altes prestacions.

No sabia què dir. Hi havia moltes sensacions intenses a dins meu, pràcticament impossible d’exterioritzar en paraules. Almenys espero que els meus gestos i les meves expressions hagin pogut donar fer suficient de la il·lusió enorme que m’ha fet, i la immensa gratitud, alegria i felicitat que m’heu provocat. Sabeu que m’heu arribat ben endins, i us considero part de la meva família, no només per tot el que hem viscut plegat avui. Però per què no dir-ho, avui ha estat el dia més especial i més intents dels que hem passat junts a la muntanya. Companyia grata i agradable, clima sensacional, variable i en alguns moments més fresc i ventós però en conjunt suau i càlid, connexió plena amb la natura i el paisatge, complicitat entre nosaltres, aigua a dojo que tan trobem a faltar al nostre proper i estimat Garraf, i tantes i tantes altres emocions difícils, com deia, difícils de traduir en paraules. Senzillament s’ha de viure i experimentar.

Tal com estava programat, ens hem citat a l’estació de RENFE de Castelldefels a les 07:45 des d’on hem sortit en 9 cotxes diferents cap a Santa Fe de Montseny, punt d’inici i final de la nostra ruta d’avui.Hem arribat a Santa Fe al voltant de les 10 del matí, just com tenia calculat. Magnífica hora en tots els aspectes perquè hem trobat aparcament sense problemes per a tots i el clima perfecte. Just en aquest moment m’han donat la embriagadora sorpresa que en absolut estava sobre el guió. Poder bufar les espelmes, sentir com et canten moltes felicitats i demanar un desig en un entorn tan meravellós com el Montseny és tot un privilegi. Un cop més, gràcies de tot cor.

I després d’assaborir un tiberi tan deliciós i suculent i poder carregar bé les piles abans de començar, hem iniciat la caminada. Primer hem passat per la Font de Passavets i hem continuat per pistes entre fagedes, adornades amb un verd intens de les fulles que tot just estant brotant en aquesta època de la primavera, fins arribar al Turó de l’Home. Ha estat una magnífica oportunitat per a reagrupar-nos per primer cop perquè hem anat molt dispersos i separats entre nosaltres, i ho hem rematat amb unes quantes fotos de família senderista, sense dubte un autèntic valor afegit de les nostres caminades. Les vistes des d’allà a dalt, com vaig poder comprovar fa un mes en preparar la ruta, senzillament eren espectaculars. Hem pogut veure Montserrat, Sant Llorenç de Munt i l’Obac, el Matagalls, i cap al nord una part important del Pirineu força nevada. Sense paraules. Indescriptible.

El fort vent que bufava al cim del Turó de l’Home ens ha empès a continuar sense més deteniment el recorregut per un corriol, que travessa el coll Sacarbassa, bastant més estret i àrid fins arribar al coll de les Agudes, des d’on algunes persones ens hem animat a pujar fins al cim de les Agudes. Aquest corriol ha estat un dels molts interessants contrastos que ens hem anat trobant i que també té el Montseny. Per uns instants semblava que fóssim al Garraf dels nostres amors.

Al coll de les Agudes algunes persones han preferit quedar-se, i no pujar fins al cim, i començar a emplenar el dipòsit i recarregar energies. Uns altres hi hem pujat abans de menjar, i després hem baixat pel mateix camí per a retrobar-nos amb la resta del contingent i satisfer també els nostres afamats estómacs.

A dalt de les Agudes hem agraït que el vent no hagi bufat tan fort com al Turó de l’Home i ens hem pogut fer les fotos, que no podien faltar al nostre àlbum, amb més tranquil·litat. Com us podreu imaginar, les vistes des d’aquest punt tampoc ens han decebut el més mínim, tot el contrari.

Un cop reunits de nou tots al coll de les Agudes, hem experimentat aquesta sensació que tots hem tingut alguna vegada de no voler marxar del lloc i que no s’acabi el moment que estàs vivint de relaxament, de pau i d’harmonia. No hem pogut escollir millor lloc per a menjar i descansar. Estàvem a la glòria més absoluta.

Però havíem de continuar, i el camí de retorn a Santa Fe ens esperava amb els braços oberts. Ha estat d’agrair que el camí fos de baixada. Se’ns ha fet molt més lleuger que la pujada fins al Turó de l’Home, i com en la resta de la jornada no han faltat ni les rialles ni els somriures. No hi havia ganes d’acabar i tornar malgrat que les energies anaven en decaiguda, estàvem gaudint com nens petits. Això no té preu, us ho puc ben assegurar.

I poc després de les 16 de la tarda ens hem retrobat amb el nostre punt d’inici, la masia de Can Casades, oficina d’informació del Parc Natural del Montseny. Tantes eren les ganes de continuar junts que no hem volgut renunciar a fer un cafè i unes cerveses a l’Hotel-Restaurant de Santa Fe abans d’arrencar motors i tornar cap a Castelldefels.

Com ja he transmès en línies anteriors, és impossible plasmar per escrit tot el que m’heu arribat a fer sentir avui. Només sóc capaç de dir un cop més moltíssimes gràcies des de ben dins del meu cor i de la meva ànima pel regal que m’heu fet avui, i ho dic en el sentit menys material, perquè l’autèntic i millor regal d’avui ha estat la vostra companyia, la vostra complicitat i la vostra gratitud. Cadascun dels vostres somriures, dels vostres petons, de les vostres abraçades i de les vostres paraules d’afectes són el que més sentit dóna a la meva vida en aquest moment 🙂

Una abraçada ben forta i fins la propera!