Al Purgatori, amb la panxa contenta després d’un bon esmorzar.
Avui, dissabte 15 de desdembre de 2012, 12 caminants insaciables hem recorregut la 4ª ruta del Taller de Senderisme de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Castelldefels.
Com ja és tradició, a les 8 en punt del matí ens hem trobat a la plaça de l’Església de Castelldefels, des d’on hem encetat la nostra travessa. Com ja vaig anunciar, avui ha estat un itinerari fàcil i còmode. En total hem fet 17 Km’s, la qual cosa no està gens malament, però el desnivell acumulat de pujada estava per sota de les rutes anteriors, i s’ha notat.
En aquesta ocasió, hem pujat fins al Castell per la rampa que comença a la Casa de la Cultura. Des del Castell hem continuat per la carretera de la Sentiu fins arribar a l’alçada del Col·legi Margalló. Allà ens espeaven la Toni i la Isabel, amb qui m’he retrobat després de més de deu anys. Va ser la meva professora d’anglès i tutora a segon de batxillerat, just abans de començar la universitat. M’ha fet una gran il·lusió i no ha deixat de ser un fet curiòs, poder compartir els meus conexiements i la meva passió per la muntanya amb una persona de qui vaig aprendre moltes coses anys enrere.
Amb la meva antiga professora, i avui bona amiga, Isabel Isla.
Des del carrer de Lola Anglada, on es troba ubicat el Col·legi Margalló, hem caminat pels corriols dels boscos que voregen els barris de Can Vinader i Vista Alegre fins que hem arribat a la riera dels Canyars. Des d’aquesta hem anat seguint el seu curs fins que hem enllaçat amb la pista forestal que transcorre paral·lela a la carretera de la Sentiu, en el seu tram entre el Parc de Bombers de Gavà i la Masia de Can Llong.
Un cop hem arribat a la urbanització de la Sentiu hem pujat en direcció al camí medieval, però no l’hem agafat, hem tombat cap a una pista que porta cap al Purgatori, on hem aprofitat per a fer la paradeta per a l’esmorzar. Abans, però, hem recorregut un corriol que enllaça les restes de l’antiga masia de Can Flocant, amb l’esmentat camí del Purgatori, també conegut com els Penitents. Aquest corriol ha estat la part amb més encant de tota la jornada. És un camí estret, amb roca i molta vegetació. A la meitat t’hi trobes amb una paret on anys enrere s’hi practicava escalada esportiva, principalment per part de membres de la Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà. Les dificultats per arribar amb vehicle fins a algun punt proper des d’on poder transportar tot el material tècnic necessari van propiciar que la roca caigués en desús.
Roca en desús per a la pràctica de l’escalada esportiva al corriol de Can Pardal al Purgatori.
I després de recarregar les pil·les amb un bon esmorzar, hem baixat un tram del Purgatori fins a la Sentiu. I ja ho diuen que el món és un autèntic mocador. Nosaltres baixant, i el meu bon amic de tota la vida, en Sergio Gaviro, entrenant com a bon corredor de muntanya pel Purgatori i de pujada. I allà ens hem topat i ens hem fet una bona abraçada i s’ha animat a fer mitja volta i acompanyar-nos un tros caminant i fent unes quantes rialles.
Amb el meu bon amic, Sergio Gaviro, al Purgatori.
I finalment hem tornat al punt d’inici de la nostra ruta. Hem arribat a les 14:15. Temps total, 6,15 hores. Hem gaudit de bon temps, de la millor companyia possible i hem rematat la vetllada amb una cerveseta per a desitjar-nos bones festes i feliç 2013.
Fins l’any que ve!
Xarxa de Senderistes 