Avui he participat, per primer cop, a la Marxa dels Castells de la Segarra. Ha estat la seva catorzena edició i ha inaugurat oficialment el calendari de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, que durarà fins al 10 de novembre amb la Marxa del Garraf, a la qual vaig tenir el plaer i l’honor de participar, també per primer cop, l’any passat.
És una ruta circular amb inici i final al Pavelló Poliesportiu Municipal de Cervera, capital de la comarca de la Segarra. Té un total de 54,18 quilòmetres i un desnivell acumulat de pujada de 608 metres. Ha representat tot un repte personal perquè fins a la data la caminada més llarga en la qual havia estat inscrit va ser justament la Marxa del Garraf del passat 11 de novembre de 2012, amb un total de 45 quilòmetres.
En aquesta ocasió, però, el terreny era molt més suau. Hem començat l’aventura a les 7 del matí i hem caminat gairebé únicament per pistes forestals bastant llises, amples i ben practicables també per a ciclistes. I el teló de fons han estat els Castells inclosos en la ruta turística del Sió com el de les Pallargues, el de Florejacs o el de les Sitges. Val la pena apropar-s’hi a la zona i gaudir de prop de tot aquest patrimoni històric i gaudir dels paisatges de la zona.
L’organització ha posat a la nostra disposició 6 punts d’avituallament amb menjar i begudes. El plat estrella de la jornada ha estat sens dubte el quart punt d’avituallament ubicat al Pavelló Poliesportiu Municipal de Guissona, amb un primer plat de brou de la iaia, un segon plat d’entrepà a escollir entre formatge i botifarra, postres i cafè. S’hi podia escollir cigaló i tot! 😛
He fet una marca, contra tot pronòstic, més que decent per ser la meva primera vegada en aquesta competició: 10 hores i 12 minuts. No les tenia totes un cop hem parat a dinar a Guissona. Tenia les cames i els peus molt sobrecarregats de la ruta que vam fer ahir la colla de la Xarxa pel Parc del Garraf. De fet, dues de les companyes que també han participat avui, la Deysy i la Líber, han decidit abandonar i tornar en bus des de Guissona fins a Cervera.
Però, no sé d’on, he tret forces i garra per a completar la travessa i he acabat avançat a la resta de companys de Castelldefels i de Barcelona que avui també s’han apuntat a la festa, i que durant molts quilòmetres han dut un ritme molt més ràpid que el meu, com en Josep, en Javier, en Carles, en Jordi, l’Angélica i la Iwona. A tots vosaltres, si llegiu aquestes línies, la meva més sincera enhorabona perquè només ens han separat escassos minuts a la nostra arribada a Cervera.
A qui ha estat impossible seguir de prop son als mestres Ches Fontana i Jordi Vilarasau. Desconec en aquest moment el temps concret, però m’ha dit un ocellet que a les 15 de la tarda ja éreu a Castelldefels. Sou uns cracks i ho heu demostrat un cop més.
Xarxa de Senderistes 