A les portes de l’Ajuntament de Castelldefels abans d’encetar la ruta
Avui 24 de novembre de 2012, 17 persones hem recorregut 18,5Km pel Parc del Garraf amb un desnivell acumulat de pujada de més de 900 metres. Enhorabona a totes i atots, i de tot cor us dono les gràcies per haver volgut compartir aquesta magnífica jornada amb mi per un paratge d’insomni com és el Garraf.
És la tercera ruta senderista que convoco a través de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Castelldefels, com sempre la convocatòria era totalment oberta i havia fet difusió per aquest blog i per la pàgina del facebook. I l’èxit de participació no fa més que anar en augment, m’ha fet moltíssima il·lusió que aquest cop us hagueu animat un grup de persones tan nombrós i tan formidable, per damunt de tot. No us arribeu a fer a la idea de com he gaudit de la vostra companyia, de les converses, de les anècdotes, de l’esmorzar al cim de la Morella i de tots els ànims que m’heu donat durant les últimes baixades, dures i intenses, quan heu vist com anava caminant cada cop amb més dificultat per culpa del meu dolor al genoll que encara arrossego des del passat diumenge 11 de novembre arran de la meva participació a la Marxa del Garraf. Us puc assegurar, però, que ha valgut molt la pena i el dolor no es nota quan estàs envoltat de gent tan extraordinària com vosaltres.
A les 08:15 hem sortit des de l’Ajuntament de Castelldefels en direcció a la Sentiu. Així com el passat 3 de novembre, dia que vam pujar fins al cim de la Desfeta, vam continuar cap a la Masia de Can Llong per agafar la pista que puja fins a Bruguers aquest cop hem continuat un petit tram de la riera dels Canyars i hem vorejat la urbanització de la Sentiu fins a l’inici del camí dels Penitents, també anomenat Purgatori, fins que a la falda del Puig de les Agulles hem torçat per un corriol que ens ha conduït fins a la pista forestal que uneix la Clota amb la Morella.
Al cim de la Morella, on hem carregat les piles per a les dures pendents de baixada cap a Castelldefels
Al cim de la Morella hem arribat a les 12 en punt, punt on hem aprofitat per gaudir d’un bon esmorzar. Virginia, gràcies per les teves barretes de cereals artesanals, ha estat tot un detall. Ens hem fet unes fotos de família per donar fe de la nostra empremta en aquest indret des d’on sempre es gaudeix d’unes vistes formidables, avui no tant per la boirina que hi havia per tota la costa. A la primavera repetirem i esperem poder veure la serra de la Tramuntana de Mallorca, a ningú li deixarà indiferent, us ho puc assegurar.
La baixada fins a Castelldefels pel Pla de les Basses i tots els turons que voregen Cal Ganxo se’ns ha fet més feixuga del que m’hagués imaginat, a mi especialment pels dolors al genoll esquerre que anat sobtadament a més després de l’esmorzar a la Morella. Els bastons s’han acabat convertint més aviat en crosses perquè ja no podia ni articular el genoll. Però ja no hi havia alternativa, havíem de completar la nostra travessa amb èxit. I així ha estat a les 15:30 a la plaça de l’Església, encara que ens hem anat acomiadant progressivament d’algunes persones entre el Parc de la Granota i la Rambla Josep Tarradellas.
Moltíssimes gràcies, una vegada més, a totes i a tots. És tot un regal proposar una activitat a la qual s’acaben animant tantes persones i de tant qualitat humana com la vostra, espero que hagueu gaudit al màxim del paisatge i de la companyia. Tan de bo repetiu les properes cites.
Xarxa de Senderistes 