Poques forces i energies li queden a un després d’haver participat a la 26ª Marxa Romànica de Resistència de Navàs. A les meves esquenes queden exactament 85 quilòmetres caminats pel GR-176 amb un desnivell acumulat per damunt dels 5.000 metres. I resulta pràcticament impossible plasmar en paraules totes les emocions que aquest cap de setmana hem viscut en aquesta espectacular aventura muntanyenca.
4 agosarats vam encetar aquesta bogeria tot just ahir a les 17 de la tarda a la plaça de l’Ajuntament de Navàs: en Javier, en Jordi, l’Angélica i un servidor. Teníem moltes ganes de provar aquesta experiència, mai abans havíem fet una caminada de resistència tan llarga i amb tant de desnivell. El resultat final és molt gratificant i estimulant. Això sí, el nostre esforç i la nostra dedicació ens ha costat. I el nostre patiment.
Passat el segon punt d’avituallament, a Santa Fe de Valldeperes, ja ens va començar a caure la nit i va ser el moment de desenfundar els nostres llums frontals. El meu s’estrenava per a l’ocasió, regal recent d’aniversari dels meus amics i que ha suposat millorar considerablement en prestacions respecte al que em van regalar fa un any. Gràcies de tot cor pel detall, ha resultat una eina molt útil i necessària. Durant un bon tros hem anat al mateix ritme que un parell de nois joves, i ni els calia tenir encès els seus frontals davant la potència que projectava el meu. Era la llum que guiava els seus camins.
No recordo amb exactitud a partir de quin quilòmetre ha estat, però he acabat perdent de vista als meus 3 companys de travessa. Quan m’he volgut adonar els havia avantatjat considerablement, tal com hem pogut comprovar en el moment d’acabar la caminada a Navàs. Abans, però, ens havia donat temps de travessar plegats un bon grapat de rieres amb torrents d’aigua furibunda i també una gran quantitat de fang. Qui més qui menys, ens hem mullat els peus i ens els hem enfonsat al fang, alguns fins a acabar ben xops com en Jordi.
Però res de tot això ens ha fet minvar les forces ni les ganes de completar l’itinerari, amb una enorme dificultat afegida per la més que qüestionable bona senyalització en la major part dels trams que ens ha tocat caminar durant les hores de més foscor de la matinada. Més d’un cop ens ha tocat aturar-nos i apuntar bé amb els frontals en els encreuaments més dubtosos i confusos, que no han estat pocs, i fins i tot retrocedir per haver-nos adonat que no havíem pres el camí correcte.
Malgrat tot, personalment poso una molt bona nota a l’organització de la Marxa per part del Centre Excursionista de Navàs i més encara a totes les voluntàries i voluntaris que ens han atès magníficament a tots i cadascuns dels controls i dels avituallaments. I cap queixa pel que fa a la selecció i a la qualitat dels productes de beure i de menjar, tot el contrari, hem trobat a cada punt la quantitat i l’aliment necessari per cada moment.
Ja de dia, a partir de quarts de set del matí, hem pogut gaudir del paisatge i de les ermites romàniques que hores abans la profunda nit ens amagava. Miressis on miressis, estaves envoltat de prats i camps de conreu de verd intens, amb una gran varietat de flors primaverals que completaven un panorama de colors intensos que a cap de nosaltres ens ha deixat indiferent.
La meva marca personal ha estat de 18 hores i 22 minuts amb una velocitat mitjana de 4,5 quilòmetres/hora. No m’havia plantejat quan trigaria i fes el temps que fes estaria satisfet. He de dir, però, que em sento doblement satisfet perquè és molts menys del que m’havia imaginat. Suposa per a mi tot un èxit, no tant per la marca sinó per haver arribat i haver viscut moments màgics i molt especials en un entorn únic, humà i ambiental.
Fins la propera Romànica!
Xarxa de Senderistes 