Aquest cap de setmana han tingut lloc les anomenades Jornades Descobrim el Garraf: “El Futur, el Parc Natural del Garraf”.
Jornada 1. Disaabte 23 de novembre de 2013. Conferències i lectura del manifest
Dissabte 23, el programa es va desenvolupar al Parc Arqueològic Mines de Gavà amb tres conferències emmarcades en l’aprovació d’un manifest en favor de la declaració com a Parc Natural de l’espai natural protegit del massís del Garraf.
Vaig ser molt puntual dissabte, massa i tot. Vaig arribar a les Mines de Gavà una mica abans de les 9, hora prevista d’inici de l’acte. Per sorpresa meva, vaig ser el primer en arribar-hi. La noia que hi havia a l’entrada em va suggerir que anés a fer un cafè si em venia de gust, però havia esmorzat prou bé a casa i vaig preferir esperar fins que arribés tothom, ponents de les conferències i assistents.
Al voltant de les 9:30 ja eren els organitzadors de les jornades i vam entrar a la sala on es van desenvolupar les conferències. La primera, a càrrec del doctor Josep Antoni Herrera, enginyer ambiental i bioepeleòleg. Va ser fascinant des de l’inici fins al final. Sota el títol “Singularitats del massís del Garraf” va fer una explicació molt extensa i completa de la geologia del massís. Ens va explicar l’origen científic de cadascun dels tres Garraf (negre, vermell i blanc); com s’han format al llarg dels milions dels anys fenòmens com els avencs, les dolines o els rasclers; i també va quedar temps per a fer un repàs de la vegetació i la fauna autòctona, gran part d’ella amenaçada i en perill d’extinció.
Després d’un breu descans en què vam poder degustar un esmorzar deliciós i molt variat, detall que agraïm a l’Ajuntament de Gavà, va prendre el relleu el ponent Josep Germain. Va pronunciar una conferència sota el lema “Garraf; parc, parc natural o espai natural?”. A diferència de l’anterior, va ser una xerrada més centrada en aspectes jurídics i totes les possibilitats què ofereixen els diferents tipus d’espais protegits avui dia a Catalunya. Per a situar-nos, va explicar que actualment hi ha un Parc Nacional, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i tretze Parcs Naturals.
Abans de la lectura final del manifest, va ser el torn del jurista Lluís Toldrà, darrer conferenciant de la jornada. Sota el títol “La participació dels ciutadans en la protecció dels espais naturals” va fer un repàs minuciós de totes les lleis i directives europees que afecten a la protecció dels espais naturals. Va fer referència a Collserola com a exemple molt proper que ha aconseguit ser declarat Parc Natural en gran mesura gràcies a la pressió ciutadana. Sens dubte, és un precedent que dóna molta força i legitimitat a la iniciativa que ens ocupa.
Com a cloenda de l’acte, en Xavier Parellada, membre del Centre d’Estudis Beguetans, va fer la lectura del Manifest i van lliurar-nos a tots els assistents el document d’adhesió, que vam poder signar i lliurar in situ. Podeu veure el vídeo de la lectura del manifest al següent enllaç.
Manifest Garraf com a Parc Natural
Jornada 2. Diumenge 24 de novembre de 2013. Ruta i visita guiada al Castell d’Eramprunyà
Diumenge 24 va ser l’ocasió de comprovar tots aquests coneixements sobre el terreny. A les 9:30 s’iniciava una sortida guiada a l’Ermita de Bruguers. Des de Castelldefels vam arribar-hi caminant un grup de 14 persones a les que havia convocat a través de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Castelldefels.
Temíem no arribar a temps, però res més lluny de la realitat. Exactament a les 9:30 vam arribar a Bruguers havent travessat la Sentiu per pistes forestals i per un últim corriol de pujada molt pronunciada. Un corriol que hem fet tant de pujada com de baixada en més d’una ocasió. Ahir vam trobar a faltar la corda que s’havia quedat instal·lada entre uns arbrers des de la caminada popular de Castell a Castell el 14 d’abril passat. Qui se l’haurà endut?
Els voluntaris de la UME, entre ells el meu company Josep Maria Comas, ja hi eren juntament amb altre participants de la ruta fins al Castell d’Eramprunyà i la visita guiada que ells en farien més tard al recinte del Castell. Encara havia d’arribar en Marc Andrés, tècnic de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà, que seria l’encarregat de guiar-nos i donar-nos les explicacions en la primera part de la jornada fins que arribéssim al Castell.
Ja hi som tots. Unes paraules de benvinguda i d’agraïment.
Els companys de la UME marxen en jeep fins al Castell perquè també han de fer un reportatge. A dalt ens tornarem a trobar tots d’aquí a una estona.
En Marc ens va fer una primera explicació de la geologia del Garraf a davant mateix de l’Ermita de Bruguers. Va mostrar-nos detalls dels blocs de pedra rogenca amb què es va construir aquesta edificació en el seu moment aprofitant materials molt diferents com el gres i els conglomerats.
Vinga, que fa fred i molt de vent. Continuem fins a la Roca Foradada. És una de les joies indiscutibles del Garraf vermell. És trist saber per boca d’un expert que algun dia aquest arc natural, fruit d’un tipus d’erosió molt peculiar al cap de milers i milers d’anys, s’ensorrarà i desapareixerà per sempre. Fins que arribi aquest fatídic moment, immortalitzem aquest espai tant encantador per al record de futures generacions.
Abans d’arribar al Castell, aturada a la nostra estimada gran esplanada. Aprofitem per a esmorzar que després de la Visita al Castell toca baixar el Camí Medieval. Ens caldrà energia extra.
Sabríeu diferenciar si una pinya ha estat rossegada per un esquirol o per un ratolí? I en cas de ser per un ratolí, si aquest és dretà o esquerrà? Doncs gràcies a en Marc, nosaltres ho sabrem distingir d’ara en endavant sempre que ens trobem les restes d’una pinya rossegada pels boscos.
Arriba un moment molt esperat, la visita guiada al Castell d’Eramprunyà. Sóc soci de la UME des de fa més d’un any i encara no havia tingut el plaer d’assistir a un recorregut guiat per l’interior del recinte amb les explicacions dels meus companys voluntaris. Ens vam dividir en dos grups per la quantitat de gent que érem.
El Josep Maria es va excusar des del començament per haver d’anar més ràpid del que és habitual perquè era més tard del que comencen cada segon diumenge mes, data en què la UME organitza periòdicament les visites guiades amb un recorregut previ des de Bruguers a les 10 del matí. Tot i així vam poder aprofundir bastant en les diferents etapes històriques del Castell i les diferents funcions que ha desenvolupat en cadascuna d’elles, des de la militar i de protecció del territori en els seus inicis al segle X fins a la merament residencial als segles XVIII i XIX.
Hora d’acomiadar-se. Una última visió global del Massís amb unes vistes espectaculars de la Serra de Can Pereres, del puig de la Desfeta, del puig de les Agulles i la Morella. I també una darrera reflexió dels impactes negatius al territori en el passat recent com l’abocador, les pereredes, les antenes i radars d’avions, i l’extint camp de tir de l’exèrcit.
Vinga colla castelldefelenca, hem estat fent moltes aturades en aquesta primera part del dia, ara la tornada a casa es farà més lleugera i a més pràcticament tot el camí és baixada.
Alguna aturada inevitable per a buidar el dipòsit, alguna altra per a reagrupar-nos en les cruïlles, alguna cruïlla traïdora que ens fa despenjar-nos en el moment menys desitjat, però en conjunt ha estat una jornada que hem gaudit molt intensament i en la qual hem après, almenys un servidor, una gran quantitat de peculiaritats i curiositats de la vegetació, de la fauna, de la geologia i del patrimoni històric i cultural del Garraf. Un massís, un tresor de la natura que mai no et deixa de sorprendre i mostrar facetes desconegudes i impressionants.
Gràcies de tot cor a totes les meves companyes, i company de travessa, des de Castelldefels. Per un matí hem sigut una gran i ben avinguda família en la qual m’he sentit molt ben acollit. I enhorabona pel vostre ritme, de matrícula d’honor especialment de pujada a Bruguers.
Fins la propera!
Xarxa de Senderistes 