2 graus sota zero. I encara no hem arribat a Coll Formic. Quin panorama climàtic ens espera a allà dalt? Siguem optimistes. Les previsions durant tota la setmana han estat bones.
Finalment hem estat 19 valentes i valents els que hem desafiat de bon matí el despertador i la temptació de quedar-se al llit més estona. Ens esperava un matí radiant pel massís del Montseny. No pensàvem desaprofitar una oportunitat tan suculenta.
Com estava previst, i gràcies a la bona puntualitat de la majoria, pocs minuts després de les 7:30 hem sortit repartits en 5 cotxes des de Castelldefels. Encara a les fosques i com era d’esperar amb molt poc trànsit.
Ja tenia el camí estudiat i per si fos poc conduïa amb GPS. Però cap d’aquestes coses ha impedit que ens haguem passat de llarg la sortida de la C-17 que ens corresponia. Ja veieu de què serveix a vegades tanta tecnologia. No passa res. Fem un canvi de sentit a la següent sortida. Ara circulem un parell de quilòmetres direcció Barcelona i sortim per Tona.
No m’ho puc creure. Un altre cop ens hem passat! Com ha pogut passar? Va, sortim pels Hostalets de Balenyà i fem una pirula com una catedral. Ningú ens veu. Ara sí, BV.5303 direcció Seva. No té cap complicació. Un cop a Seva enllacem amb la BV-5301 i directes a Coll Formic.
09:15. Per fi! No més desviacions, no més stops, no més sortides, ja som a Coll Formic. Aparcament justet i en obres. Però hi cabem. Vinga, descarreguem el que el cos no necessita en aquest moment al Restaurant i comencem.
Els pitjors temors climatològics no s’estan materialitzant. Els termòmetres marquen 1 i 2 graus, però l’ambient és més que suportable. No trobem gens a faltar la humitat marítima que no se separa de nosaltres gairebé mai per les nostres contrades i dominis.
Pel que a mi respecta, ha estat la meva primera pujada al cim del Matagalls. La primera part ja sabia que està senyalitzada amb les fites del GR-5.2 i que transcorre per camins oberts i exposats. Tot i així, GPS del mòbil connectat i anem resseguint el track.
Des del primer moment les vistes han estat molt agraïdes. Cel molt poc ennuvolat i els rajos de sol enlluernant en la seva justa mesura. Sabíem que fins al Matagalls la pujada és contínua, quasi sense descans. Però això no ha impedit a més d’una haver de parar i dosificar les energies gairebé només començar. Hem aprofitat el Pla de la Barraca per a fer la primera aturada de reagrupament de la jornada. Oportunitat fantàstica de poder contemplar tota la vessant nord: plana de Vic, Garrotxa i Pirineus des del Canigó fins el Cadí amb un considerable gruix de neu i de gel. I també la vessant sud, Turó de l’Home, les Agudes, el Tagamanent, Sant Llorenç de Munt i l’Obac, Montserrat … Imatges de postal, especialment la franja pirinenca des del Canigó fins al Puigmal. Quin mirador tan bucòlic.
Pla de la Barraca superat, continua la pujada. Per moments es fa inacabable. Ve un altre replà. Ignorants de nosaltres, molts creiem que ja és el cim. Però ja es veu, amb la creu de ferro imponent. Ja som una mica més a prop, desperdigats i despenjats els un dels altres i barrejats amb altres grups de caminants. Tan se val, al cim ens arrepleguem de nou.
Quin moment tan esperat, anhelat i desitjat. Ja tocava poder coronoar un cim tan especial, enigmàtic i emblemàtic com el Matagalls. Una assignatura pendent que m’ha encantat superar-la en tan bona companyia. Entre amigues i amics, gairebé en família. Sense paraules. Són instants que s’han de viure en primera persona, sentir-los i compartir-los.
Ja ens ho han avisat el grupet que anaven amb el gos Golden, que nos ens hi estaríem gaire estona per les ràfegues de vent glaçat que hi bufaven. Hem estat l’estona justa i precisa per a menjar una mica i fer les fotografies de rigor. De debò, se’ns glaçaven els ossos.
Cap a on és Sant Segimon? Ens ha preguntat un excursionista solitari. Company, nosaltres anem exactament cap allà, i seguirem les indicacions del GPS del meu mòbil. T’afegeixes a la nostra expedició? A la nostra colla té cabuida absolutament tothom, sense preferències ni restriccions de cap mena. Apa, cap on ens dugui el GPS!
Quina sorpresa més grata poder coincidir pel camí amb un grup de vaques tan felices en llibertat i també en família. No es pot gaudir d’aquesta companyia en totes les caminades per muntanya. Per a mi sempre és un luxe, un plaer i una satisfacció majúscula i immensa. Quina pau. Quina bellesa. Quanta harmonia entre la fauna i la natura.
El camí per moments es veia amb més claredat, i per altres havia d’anar més pendent del GPS, però el terreny era còmode, gens feixuc. I el camí ens ha dut fins a una ermita abandonada a sota de la qual es troba Sant Segimon. Un panell ens informa que el camí no té retorn, però un reduït grup no ens hem pogut estar de baixar-hi i fer un cop d’ull i prendre unes fotografies. Un camí de baixada curt, però amb fort desnivell i molt atapeït de fulles. Tal com baixàvem, no pensàvem en altra cosa que el posterior camí de pujada pel mateix lloc. Però ha valgut la pena.
Ja tornem a ser tots plegats. Agraïm la paciència de tots els que ens heu esperat. Bon ritme, colla. Ara hem d’anar fins a la pista forestal que es veu allà a sota, i directes de retorn a Coll Formic. Tota aquesta banda del recorregut ens ha evocat a la ruta que vam fer al maig pel Turó de l’Home i les Agudes des de Santa Fe amb més presència de rieres, de fagedes i de molsa. En conjunt l’entorn ha dibuixat un panorama de contrastos en la vegetació que li dóna un encant especial a aquesta part del massís del Montseny.
Insisteixo, molt bon ritme família, avui podeu estar molt orgullosos i satisfets pel vostre comportament, actitud i esperit d’equip. Hem procurat ajudar-nos i donar-nos suport entre nosaltres en tot el que ha calgut, i ha això ha esdevingut la major font d’energies, des del començament fins al final. Sense desmerèixer el tiberi final a l’esplanada del costat del Restaurant de Coll Formic. Merescuda sessió de recuperació de forces i de valoració conjunta de la caminada d’avui i de tot el 2013, amb complicitat, bon humor i bons desitjos per a donar pas al 2014.
Només puc afegir que estic molt agraït per la vostra presència avui. M’heu transmès tots i cadascun de vosaltres una inqüestionable i sincera felicitat, en els vostres rostres, en els vostres gestos i en les vostres paraules. I això ni té preu, ni té recompensa prou merescuda. Espero que sigui un alè i una motivació a continuar formant part d’aquesta gran família amant de la muntanya.
Bon Nadal i Feliç 2014!
Xarxa de Senderistes 