Avui he participat a la IV Caminada de Carenes. És una marxa de muntanya inclosa al calendari de la Copa Catalana de Caminades de Resistència amb un recorregut lineal de 54,3 quilòmeltres, amb inici al Pont de Suert i final a Tremp, i un desnivell acumulat total superior als 5.000 metres.
Hem començat la travessa a les 5 del matí a la Plaça de l’Església del Pont de Suert. M’encanta començar una caminada com la d’avui totalment de nit, a les fosques, i poder fer servir així la meva llum frontal. Fins ara només havia estat necessari a la Marxa del Garraf. I com aleshores, l’experiència ha resultat molt gratificant. La impressió que reps en certa manera és que tots anem en una mena de processó portant espelmes que il·luminen els camins per on passem. De debò, el resultat visual, sobretot quan dirigeixes la mirada als que van més ràpid i ja es troben a una certa distància per davant teu, és preciós. Tot un espectacle.
Fins aproximadament les 8 del matí així ha transcorregut la marxa, a les fosques i per corriols estrets. Tot i la foscor, ja es deixava entreveure la serralada de l’Aneto que ha estat durant molts quilòmetres el nostre teló de fons. Tenir una perspectiva com aquesta davant dels teus ulls, et deixa sense paraules. Tant l’Aneto com els cims més propers estaven totalment nevats. I l’escassa presència de núvols durant tota la jornada ens ha regalat unes instantànies fotogràfiques espectaculars. Un digne i extraordinari record, us ho ben asseguro.
Hem disposat de 5 punts d’avituallament a Borda de Farré, a Adons, a Pui de Lleràs, a Gurp i un final al punt d’arribada al Poliesportiu Municipal de Tremp. Aquest últim ha estat el més suculent i deliciós amb diferència amb ous ferrats, xistrorra, amanida, fruites i begudes. Sense desmerèixer en cap cas els altres quatre en què per damunt dels fruits secs, begudes, dolços i embotits, ha destacat amb majúscules la qualitat humana de les seves voluntàries i voluntaris. Aquest és el millor regal de totes les caminades de resistència, l’amabilitat en el tracte i l’entusiasme que hi depositen aquestes persones voluntàries amb el seu temps i la seva dedicació.
El paisatge ha estat molt variat tant per la tipologia dels camins com la del paisatge que ens ha envoltat, a estones més ric en vegetació i humitat i a d’altres més àrid i abrupte. Hi ha hagut alguns trams amb pronunciats precipicis que han donat un cert toc de risc d’emoció a la jornada. En aquest aspecte dono la meva més sincera enhorabona a l’organització que ha equipat aquests trams amb cordes on poder agafar-s’hi. Han estat de molta utilitat.
La meva marca ha estat 12 hores 50 minuts i 47 segons, i he quedat en la posició 139 de 170 finalitzats. Ho sé, no és cap meravella pel que fa a xifres. Però les caminades de resistència no són competitives. Hi participo per a gaudir-les al màxim i així ho faig cada cop més.
Salut i fins la propera!
Xarxa de Senderistes 