Avui 12 persones hem fet la 8ª Ruta del Taller de Senderisme de la Xarxa. Hem sortit a les 8 del matí des del nostre punt de trobada habitual, la plaça de l’Església de Castelldefels.
He tingut una sorpresa molt grata perquè no m’esperava comptar amb nous fitxatges, com la Carme, la Maite i la Merche. Us donem la nostra càlida i afectuosa benvinguda a la nostra família de caminants. I hem estat més dels que m’esperava perquè molt poques persones m’havien confirmat assistència.
De la plaça de l’Església hem pujat per l’Avinguda Primer de Maig fins al Col·legi Margalló. Aquest és un inici de recorregut també molt freqüent i conegut. Hem anat fins a la Sentiu per corriols que voregen Vista Alegre i Can Vinader. Allà hi ens hem trobat amb una altra sorpresa molt agradable, aigua per la riera dels Canyars! Feia segles que no hi veia, i sentia, fluir aigua per les rieres i els rierols d’aquesta zona de Gavà. Ens hem sentit com si creuéssim un riu de gran cabal. Ha valgut molt la pena.
De la Sentiu hem continuat fins a la Clota pel camí del Purgatori. Des d’aquesta via hem anat guanyant en alçada sobre el nivell del mar i en vistes espectaculars. A un cantó llocs emblemàtics del Parc del Garraf com el Puig de les Agulles, el Castell d’Eramprunyà, la Desfeta o l’antic Camp de Tir; a un altre, l’ermita de Sant Ramon, el Delta del Llobregat i tot Barcelona fins la Serralada de Marina i Litoral.
A la Clota, una esplanada molt ample i gran que és encreuament de camins i rutes del Parc del Garraf, hem parat a esmorzar i a fer-nos les tradicionals fotografies de família amb la majestuosa creu metàl·lica de fons. Hi ha hagut com sempre moltes rialles i molta efusivitat.
Hem continuat en direcció al Castell d’Eramprunyà travessant el GR-92 fins arribar a una altra esplanada que tot just queda a prop d’un corriol que condueix a la Cova de Bruguers, un enigmàtic i màgic indret que ja vam tenir l’oportunitat de visitar durant la 6ª Ruta el passat mes de gener. Com en aquella ocasió, ningú ha quedat decebut, tot el contrari. Sensacions difícils d’expressar en paraules, emocions desbordades, mirades que ho deien tot, un moment únic i irrepetible.
De la Cova hem baixat a l’Ermita de Bruguers, on ens hem fet una mica les dents llargues amb l’olor de la carn a la brassa del restaurant ple de gom a gom com era d’esperar un dissabte al migdia. De la terrassa del restaurant hem pres un corriol amb una baixada molt pronunciada, que contrasta en vegetació i humitat molt amb la resta del recorregut. Patidor en certa manera, però gratificant per la tranquil·litat que s’hi respira.
Aquest últim corriol ens ha portat fins a una pista forestal directa a la Sentiu, des d’on hem tornat a Castelldefels passant primer per les hípiques de Can Cerdans. Sempre és un plaer poder veure de prop i fins i tot tocar cavalls, i a més a la volta de la cantonada.
Avui he de felicitar i fer una menció especial a la meva estimada Carolina Álvarez Stella, que per primer cop ha fet una caminada tan llarga com aquesta, amb un total de 20,27 quilòmetres i un desnivell acumulat de pujada de 607 metres. Ets una campiona! T’estimo! 😉
I a totes i tots els altres, com sempre, gràcies de tot cor per la vostra encantadora companyia, grata conversa, savis consells i alegria en tot moment. Fins la propera i una abraçada ben forta!
Xarxa de Senderistes 