Avui 5 valentes, de cap a peus, han decidit acompanyar-me en la 9a ruta senderista que fem aquesta temporada. No ens ha pogut la por a la pluja, ni al vent ni els 28 quilòmetres per endavant. Sí, esteu llegint bé, hem caminat exactament 28,22 km’s en 10 hores i 2 minuts. La meva enhorabona, sou unes campiones. El desnivell acumulat de pujada ha estat de 837 metres. No està gens malament.
Al voltant de les 09:15 hem encetat la travessa a l’estació de tren de Sitges, pel cantó muntanya, i des d’allà hem pujat pel carrer del Sol fins a l’inici del sender GR-5, a l’alçada del Polígon Industrial Mas Alba. L’inici d’aquest camí resulta un tan pesat, és una pista forestal ample força transitada per bicicletes i també per cotxes. Però el panorama canvia radicalment al Coll de la Fita on comença un llarg corriol envoltat d’arbres de diferents espècies, amb abundant romaní i sobretot farigola. No sembla el típic camí pedregós del Garraf, és ric en vegetació i ple de contrastos.
Hem abandonat el GR-5 a l’encreuament del Maset del Baix, on hem enllaçat amb el GR-92.4. Aquesta és una variant del GR-92 que va des de Sant Pere de Ribes fins al Pla de Querol, on hi hem arribat passant abans per la Plana Novella i per Vallgrassa. A la Plana Novella hem arribat al voltant de les 12:15 i hem aprofitat per a esmorzar i descansar. També alguns hem donat una volta sencera a l’estupa situada a l’exterior del monestir budista i complir amb el ritual tibetà, que tampoc estava de més.
Amb l’estómac content i farcit, hem continuat el recorregut. Primer per pista, després per carretera i finalment per corriol, estret, sinuós i força pedregós, especialment entre Vallgrassa i el Pla de Querol amb pujada pronunciada final inclosa. Els voltants de Vallgrassa són fantàstics, hi ha plafons metàl·lics amb quadres i poesies relacionats amb la natura. És una idea molt original i molt ben integrada amb el paisatge.
Al Pla de Querol novament ens ha tocat trepitjar uns quants metres d’asfalt per la carretera que uneix el Rat Penat amb la Plana Novella, gens d’agrair quan les forces i les energies cada cop minvaven més. Així que a Campgràs hem fet una segona aturada per a recarregar les piles, i com a la Plana Novella ens hem fet una foto de família per al record.
De Campgràs fins a Castelldefels es notaven les ganes de tornar a casa, i no ens ho han posat gens fàcil les fortes pendents de baixada de la Pleta del Cèrvol i del Turó del Fanxó fins a Cal Ganxo. Però hem arribat i ho podem explicar! Ha valgut molt la pena i hem rigut gairebé sense parar, sobretot quan se’ns han perdut la meitat del contingent durant una mitja hora. Sí sí, som 6 persones i se’ns perden 3. Virgina, Ana i Niki, avui heu fet història amb majúscules! Teniu clar què significa la paraula fita i per a què serveix? 😛 o us heu de tornar a perdre? xD
I per acabar, he de fer una menció especial a la nostra companya Cris, que ha caminat els últims quilòmetres amb forts dolors al genoll esquerre. Cris, molts ànims, que et recuperis aviat i t’esperem per a recórrer molts més camins per la muntanya i per on calgui.
Fins la propera a totes i a tos!
Xarxa de Senderistes 